Com érem fa 10 anys? Mirada retrospectiva 2014-2024. Part III

En aquesta mirada retrospectiva no pot faltar una revisió de l’estat del medi ambient. Davant l’augment de l’oferta i de la demanda turística, com estan afectant aquests canvis als recursos naturals de l’illa?. Vegem què diuen les dades.

Començarem per l’aigua, un recurs especialment fràgil a Menorca —on depenem de la pluja— i alhora molt vinculat a l’activitat turística (piscines, spas, reg de jardins, cuines, lavabos, bugaderies, etc.). Sis de cada deu litres d’aigua extrets es consumeixen durant la temporada alta, que des del 2014 ha crescut un 12,4 %. Cal destacar, però, que el consum en temporada baixa ha augmentat encara més, un 26,9 %.

Des del SIT, en l’àmbit dels recursos naturals, s’elaboren estimacions que permeten assignar ràtios de consum diferenciades entre la població resident tot l’any i la població flotant (turistes, treballadors procedents de fora de l’illa, etc.). En aquest sentit, observem que el consum d’aigua dels residents ha augmentat un 18,5 %, passant dels 225 litres per persona i dia el 2014 als 267 litres el 2024. En canvi, la ràtio associada a la població flotant ha disminuït un 18,9 %, passant de 360 litres per persona i dia a 292 litres el 2024. Tot i aquesta reducció, el consum estimat de la població flotant continua sent superior al dels residents i, en ambdós casos, es tracta de valors molt elevats. Cal recordar que, per fer front a aquesta demanda creixent, es va inaugurar el 2019 la dessaladora de Ciutadella i actualment s’està planificant una nova instal·lació a la part de llevant de l’illa.

Pel que fa a la despesa elèctrica, la tendència és diferent. Durant la temporada alta s’observa un augment del 3,6 %, mentre que en temporada baixa es registra un lleuger descens del 0,8 %. Les ràtios estimades per població resident i població flotant —seguint la mateixa metodologia que en el cas de l’aigua— mostren una disminució del 5,7 % per als residents i del 7,7 % per a la població flotant. En aquest cas, el consum dels residents (11,5 kWh per persona i dia) és superior al de la població flotant (8 kWh per persona i dia). 

Els combustibles fòssils per a la mobilitat, en canvi, mostren una evolució a l’alça des del 2014, amb un increment del 21,2 % en temporada alta i del 16,6 % en temporada baixa.

La bona notícia dins l’àmbit energètic és l’augment de la producció amb energies renovables, que ha crescut més d’un 200 % en la darrera dècada. Si el 2014 només el 5,4 % de la producció elèctrica provenia de fonts renovables, el 2024 aquesta xifra ja supera el 16 %. El 2024 ha deixat de funcionar definitivament el parc eòlic de Milà , però el fort impuls de l’energia solar —tant en instal·lacions domèstiques i industrials com en parcs solars— ha estat clau per explicar aquest augment.

Finalment, la qualitat de les aigües de bany continua sent molt bona. El 2014, hi havia 25 zones de bany qualificades com a excel·lents, mentre que el 2024 en són 23. Aquell any també es registrava una platja amb qualificació “insuficient” i una altra com a “suficient”, situacions que no es donen el 2024. D’altra banda, des del 2016 el SIT realitza un rastreig de notícies sobre episodis de contaminació a les platges. El primer any se’n van identificar dues, totes a Cala en Bosc. El 2024, el nombre d’episodis recollits ascendeix a cinc, relacionats amb Son Bou, Cala en Porter, Platja Gran, Arenal d’en Castell i Son Parc.

Aquest recorregut pels principals indicadors ambientals mostra que l’augment de l’activitat turística té efectes directes i mesurables sobre els recursos naturals de Menorca. Tot i alguns avanços, com la millora en l’eficiència del consum elèctric o l’impuls de les energies renovables, la pressió sobre recursos clau com l’aigua continua sent elevada, especialment en un context d’augment de la demanda i d’incertesa climàtica.

Les dades evidencien que el repte no és només créixer, sinó com es creix. Entendre aquesta evolució és essencial per orientar polítiques públiques, decisions empresarials i hàbits de consum cap a un model turístic més equilibrat i resilient, especialment en un territori compromès com a Reserva de Biosfera.