Truita espanyola, eggs benedict o truita francesa?
On es troba la gallina dels ous d’or del turisme menorquí?. En un món cada cop més incert, amb escenaris polítics que traspuen improvisació i interessos econòmics des de altres bandes del món, i amb una Europa intentant construir una base sòlida des de la qual afrontar la tempesta, hem de cercar certeses en el turisme per garantir l’activitat turística sense malmetre el benestar social ni ambiental de l’illa. La idea no és morir d’èxit, sinó viure de l’èxit.
El turisme espanyol va ser el nostre salvavides quan la pandèmia per la COVID-19 va aturar el món i els moviments turístics. Menorca va aparèixer davant dels ulls de molts peninsulars com un lloc segur i sense grans aglomeracions. Així, el turisme nacional s'ha convertit en el principal mercat, aportant 4 de cada 10 turistes en els darrers anys. Tot i això, la despesa per persona i dia és d'uns 110 euros i tenen més tendència a allotjar-se fora de l'oferta convencional d'hotels i similars.
Amb els britànics sempre ens ha unit un passat i una història que ha fet de Menorca un "place to be". Durant molts anys els britànics han estat el mercat principal de l'illa però des del 2018 la tendència és decreixent i no és que ens hagin oblidat, és que diverses decisions —sobretot el Brèxit— ens han allunyat d'ells. Malgrat això, més de 400.000 persones del Regne Unit venen cada any, fidels a l'allotjament en hotels i similars (8 de cada 10) i amb una despesa diària de prop de 190 euros.
Els francesos han descobert l'illa recentment. El 2016 no arribaven a 63.000 turistes i, el 2025, gairebé han arribat als 300.000. Cada any sumen més visitants i és el mercat que més creix amb diferència. El turista francès és el que fa una despesa més elevada, de més de 200 euros per persona i dia, i també tenen preferència pels hotels i similars. Després dels espanyols, són els que tenen un major percentatge d’habitatge en propietat (un 6%).
Cadascun d’aquests mercats contribueix a l’illa. El turisme nacional aporta estabilitat i proximitat; el britànic continua sent un mercat fidel i consolidat; i el francès emergeix com un perfil amb una elevada capacitat de despesa i amb un creixement notable.
La clau, potser, no és cercar la gallina dels ous d’or a fora. Potser la veritable gallina dels ous d’or som nosaltres i la manera com gestionem el turisme. Enmig de moltes incerteses globals, treballem sobre les nostres certeses: un territori valuós, l’oportunitat de construir un model que posi la sostenibilitat al centre i uns mercats que confien en l’illa. Si ho fem bé, el futur del turisme menorquí no només serà daurat, sinó també cert i sostenible.